ELEMENTS D'UNA ESTRUCTURA

ELEMENTS D'UNA ESTRUCTURA

Moltes estructures estan formades per la unió de diversos elements. Cada element està dissenyat per suportar diferents tipus d'esforços, de manera que el resultat final sigui una estructura resistent i estable.

Els elements més emprats en les estructures són: fonaments, columnes o pilars, bigues, arcs i tirants.

ACTIVITATS

22.- Indica el tipus d'esforç en cadascun d'aquests objectes.

A) Pom d'una porta.  TORSIÓ

B) Arc.  TRACCIÓ, FLEXIÓ

C) La punta del bolígraf en escriure.  COMPRESSIÓ

D) Fonaments d'un edifici.  COMPRESSIÓ

E) Un tornavís en collar un cargol.  TORSIÓ

F) Tirants d'un pont suspès.  TRACCIÓ

G) Els cargols que subjecten les frontisses d'una porta.  TORSIÓ 

H) La corda que subjecta una persiana.  FLEXIÓ, TRACCIÓ

I) L'eix que uneix els pedals de la bicicleta.  CISSALLAMENT

J) Les bigues d'un pont.  COMPRESSIÓ, FLEXIÓ

RESISTÈNCIA A ESFORÇOS

LOCALITZAR ESTRUCTURES

MIRADOR DEL SEFÀFOR
El Semàfor (la casa de Senyals) és un edifici històric construït a finals del segle XIX a la zona del Prat de Llobregat coneguda amb el nom de l'Albufera, a uns 200m. de l'antiga Caserna de Carrabiners.
Està constuit de fusta i pedra.

ACTIVITATS

1.- Què és una estructura?

Una estructura és un conjunt d'elements capaços de suportar forces i transmetre-les als punts on se suporta per tal que sigui resistent i estable.



2.- Identifica a les fotografies d'aquesta pàgina algun dels materials utilitzats.

- La pedra









- La fusta











- El metall









3.- Assenyala algunes diferències entre l'estructura més antiga i més moderna.

- Els materials
- L'alçada

Puente del Prat (antiguo)

Puente del Prat (antiguo)

Puente del Prat (actual)

VIABILITAT ECONÒMICA. EL PRESSUPOST

EL PRESSUPOST

El pressupost és la part del projecte on es relacionen, d'una manera ordenada i detallada, les despeses econòmiques que originarà la materialització del projecte. Els elements que el formen són:

1.- Els meterials: matèries primeres, productes semielaborats i prefabricats que es fan servir.

2.- La mà d'obra: qualificació professional i nombre de persones que hi intervenen.

3.- El temps: durada de l'activitat corresponent.

L'ÚS DE LA SIMBOLOGIA

Un aspecte més de la normalització és l'adopció de símbols, definició de signes convencionals, gràfics i literals, mitjançant els quals els diversos tipus d'elements dispositius i màquines, amb les característiques respectives, es respresenten de forma simplificada, de manera que qualsevol persona que conegui les normes corresponents els pugui identificar i reconèixer inequívocadament.